2 victòries dels equips de futbol del Taula Rodona

Miquel Martí i Pol 2 Taula Rodona B 3

Si voleu gaudir amb el futbol del futur, heu d´anar a veure als petits del Taula.  Liderats per la Laia, saben posar l’equip per davant de les individualitats i l’èxit final els hi arriba per la força del conjunt.

Això és el que vàrem poder veure dissabte i el que no pensàvem quan ens van marcar el primer gol.  El Taula va tenir la capacitat de remuntar per possar-se 1 a 2 i després d’un nou cop en contra amb l’empat, va seguir lluitant fins que en un córner i amb un esclat d’alegria per part de jugadors i públic, en Robert va marcar el seu segon gol que va fer que tot l’equip s’ajuntés en una abraçada que deia ben fort “som el futur!”.

Abans, el mateix Robert i una fantasia del David també havien suposat dos gols ben bonics.

Us ho dic de debò: paga la pena aixecar-se d’hora per veure la seguretat de l’Ibai a la porteria que para tot el que li arriba, els motors tot terreny de l’equip com el Mario, el Pol R. i l´Alex, la col·locació, lluita constant i ganes de guanyar del Victor i el Robert, la tranquil·litat per passar la pilota del Pol C. i la velocitat, tècnica i xut del David i l’Igor.

Aquesta victòria és l’inici. No pas pels tres punts, sinó pel joc i el treball en equip que demostren a cada minut.

Taula: la feina ben feta no té fronteres. Bona feina!!

L’equip dels petits

Taula Rodona 4 Concòrdia 3

Ai, ai, els grans del Taula. Bon dia, obrim els ulls, estirem els braços i mentre ens despertem ….. ens han clavat un  i ens posen difícil un partit fàcil.

Remuntem perquè en Núñez i en Víctor posen les coses al seu lloc. I apareix el Figue perfecte, l’Albert lluitant cada pilota i el José Luis segur al darrere. L’Alex que va agafant força a la porteria i l’Stefano que es belluga al davant com un coet i llavors sentim a dins allò de “som i serem!!”. I si el vent bufa a favor, anem fent.

Doncs no. Som i serem …..  patidors!!. Perquè ens arriba l’hora del descans (és clar, després d’una setmana plena d’activitats i deures doncs a mig partit és el moment escollit com a paradeta setmanal? Home nois, no ens feu això, si us plau!).  Parem una mica i … patapam!! Ja ens han clavat un penal en contra i un contraatac que ens possa un perillós 2 a 3 al marcador.

Els entesos diuen que el bo d’aquest equip és que s’adona del que s’espera d’ell. L’Alberto els ensenya i entrena per créixer a cada partit, i el públic vol veure futbol de qualitat. I ells ho saben. I no ens donen més perquè llavors l’expectativa seria massa gran. Però quan ho necessiten,  sense pensar-ho, es posen d’acord i van a per totes, s´ho creuen, s´ho proposen, i aprofiten un penal (Stefano) i una darrera jugada in extremis (Núñez) per deixar el marcador 4 a 3 i els punts a la butxaca. I tots contents cap a casa a dinar canelons, que amb tant futbol de petits i grans, no ens ha donat temps de preparar altra cosa. 

Els grans del Taula Rodona