Partits del dijous 11 de desembre

TAULA RODONA 1 – ESCOLA PIA 2

Partit fred el dels petits del Taula que es va anar escalfant amb la emoció del marcador. L’absència de la Laia va fer que l´equip s´esforç per brindar-li un bon resultat però no va poder ser. Això sí, alguna alegria vàrem tenir per què no sempre guanyar és el més important.

Per exemple, si fos el meu aniversari i volgués tenir un dia rodó i al matí m’aixeco per jugar amb els meus comapanys del Taula, què és el que desitjaria? Doncs marcar un golet no estaria gens malament. I això és el que li va passar al Joan. Va trencar el zero a zero amb un gol d’oportunitat i quin regal d’aniversari!! L´abraçada de tot l’equip celebrant el gol.

Després sembla que tanta alegria ens va fer pensar que ja estava tot fet. La majoria d´ocasions van caure del costat de l´Escola Pia i sort em varem tenir de l´esforç i lluita de tot l´equip en defensa. L´Igor, en Pol, en Victor,… l´Alex, el Robert, en Derek, … Però excepte en jugades aïllades, aquest esforç no va portar pilotes suficientes perquè en David o en Mario poguessin marcar algun gol.

Al final, derrota en un partit competit i a la banqueta el rumor de que hi ha equips que persegueixen el fixatge d’una de les nostres estrelles: l´Ibai. Però per sort per nosaltres, l´Ibai juga al Taula i té contracte per dos anys més!

TAULA RODONA 4 – ENRIC CASASSES 4

Els grans del Taula s´estan especialitzant en finals d´infart. Dijous passat ja varem gaudir del millor futbol de la temporada. Dissabte però, més emoció que futbol, probablement per que el ritme de dos partits a la semana fa que l´equip s´hagi de dosificar.

Com que sempre vàrem anar per darrere en el marcador els últims minuts del partit van portar tota l’emoció que no havíem vist abans: del 2 a 4 que semblava definitiu, en menys de 5 minuts alegria desbordada per la màgia que té l´esport, que et permet amb esforç capgirar un resultat, de manera que primer el 3 a 4 i al darrer suspir el 4 a 4 van fer gaudir i cridar de debò als pares assistents fins al punt que a Sant Quirze s´escoltava el “Tauuuuula, Tauuuula, Tauuuula”.

La jugada de la semana, una ziga zaga d´en Victor a dos rivals, amb pasada interior a Stefano que no va acabar en gol de miracle.

Pau, Jose i Albert van estar segurs però amb menys fluïdesa que altres partits. Stefano (un gol), Albert N. (dos gols) i Victor (un gol), intermitents, van donar sensació de perill però estaven ben vigilats pel rival. L´Àlex va parar però no va poder evitar els gols rivals.

Resumint, aquest partit del Taula ha estat com els bons parfums: unes gotetes hi ha prou. I la resta del futbol la guardem per amillor ocasió. Potser perquè el dijous va estar com un bon champagne de la Veuve Cliquot: desde que van obrir l´ampolla fins acabar-la va ser una festa de bon joc!

Partit del 13 de desembre

Ja tenim les notes del primer trimestre ¡! ( Pau Casals 5 Taula Rodona 3)

Nens i nenes, senyores i senyors, ha arribat el moment  de conèixer les notes del primer trimestre i de saber els motius de les mateixes!

L´equip de futbol dels grans del Taula Rodona ha obtingut els següents resultats en les proves fetes:

• Victor: 10. Per la seva pausa, la seva pasada, la seva visió i la seva definició (quin tercer gol ha marcat avui).
• Albert Riera: 10. Per la seva tranquil·litat, la seguretat, la posició i l´esforç.
• Stefano: 10. Pel seu olfacte, la seva perillositat, la lectura del joc i la oportunitat (un altre golet al seu compte particular)
• Pau Figuera: 10. La seva força, la lluita, la col·locació i el treball constant per l´equip (la pasada del tercer gol surt d´ell).
• Albert Núñez: 10. Per la seva rapidessa, tècnica, oportunitat i sabiessa. El segon gol espectacular després d´una jugada d´estratègia.
• Àlex Castell: 10. Per la col·locació, surtides, parades per dalt i parades per baix. L´equip es creix quan té seguretat al darrera.
• Jose: 10. Avui hem trobat a faltar la teva força i motivació. Però sabem que quan estas amb nosaltres som més forts, més alts, més bons.
• Alberto (mister): 10. Motivats, coordinats, valents i solidaris. Aquest equip té un guia que el fa créixer.

I vet aquí un gos i vet aquí un gat, que aquesta crònica s´ha acabat. Per què el de menys avui ha estat el marcador. I a més, no teniem recanvis i el Pau Casals eren 12 i amb manta a la banqueta pel fred. Molt professionals.

Però els que hem surtit a corre-cuita de la feina per veure el partit, ens hem trobat l´agradable sorpressa de veure un partit de Champions, amb dos equips a tope, alternatives constants, ocasions, parades i gols espectaculars que han fet que el públic gaudís sense parar.  Una bogeria de partit on cada jugada provoca un ai, ai, ai, un suspir, una mirada cap al terra que aixequés ràpidament per no perdre´t el que passa al cel, entre els estels, on un munt de coets exploten en mil colors i et fan cridar:  ooooohh!

Taula: avui heu provocat sensacions fortes. Avui heu fet futbol de primera!

Miquel Martí i Pol 2 Taula Rodona B 3

Si voleu gaudir amb el futbol del futur, heu d´anar a veure als petits del Taula.  Liderats per la Laia, saben posar l’equip per davant de les individualitats i l’èxit final els hi arriba per la força del conjunt.

Això és el que vàrem poder veure dissabte i el que no pensàvem quan ens van marcar el primer gol.  El Taula va tenir la capacitat de remuntar per possar-se 1 a 2 i després d’un nou cop en contra amb l’empat, va seguir lluitant fins que en un córner i amb un esclat d’alegria per part de jugadors i públic, en Robert va marcar el seu segon gol que va fer que tot l’equip s’ajuntés en una abraçada que deia ben fort “som el futur!”.

Abans, el mateix Robert i una fantasia del David també havien suposat dos gols ben bonics.

Us ho dic de debò: paga la pena aixecar-se d’hora per veure la seguretat de l’Ibai a la porteria que para tot el que li arriba, els motors tot terreny de l’equip com el Mario, el Pol R. i l´Alex, la col·locació, lluita constant i ganes de guanyar del Victor i el Robert, la tranquil·litat per passar la pilota del Pol C. i la velocitat, tècnica i xut del David i l’Igor.

Aquesta victòria és l’inici. No pas pels tres punts, sinó pel joc i el treball en equip que demostren a cada minut.

Taula: la feina ben feta no té fronteres. Bona feina!!

L’equip dels petits

Taula Rodona 4 Concòrdia 3

Ai, ai, els grans del Taula. Bon dia, obrim els ulls, estirem els braços i mentre ens despertem ….. ens han clavat un  i ens posen difícil un partit fàcil.

Remuntem perquè en Núñez i en Víctor posen les coses al seu lloc. I apareix el Figue perfecte, l’Albert lluitant cada pilota i el José Luis segur al darrere. L’Alex que va agafant força a la porteria i l’Stefano que es belluga al davant com un coet i llavors sentim a dins allò de “som i serem!!”. I si el vent bufa a favor, anem fent.

Doncs no. Som i serem …..  patidors!!. Perquè ens arriba l’hora del descans (és clar, després d’una setmana plena d’activitats i deures doncs a mig partit és el moment escollit com a paradeta setmanal? Home nois, no ens feu això, si us plau!).  Parem una mica i … patapam!! Ja ens han clavat un penal en contra i un contraatac que ens possa un perillós 2 a 3 al marcador.

Els entesos diuen que el bo d’aquest equip és que s’adona del que s’espera d’ell. L’Alberto els ensenya i entrena per créixer a cada partit, i el públic vol veure futbol de qualitat. I ells ho saben. I no ens donen més perquè llavors l’expectativa seria massa gran. Però quan ho necessiten,  sense pensar-ho, es posen d’acord i van a per totes, s´ho creuen, s´ho proposen, i aprofiten un penal (Stefano) i una darrera jugada in extremis (Núñez) per deixar el marcador 4 a 3 i els punts a la butxaca. I tots contents cap a casa a dinar canelons, que amb tant futbol de petits i grans, no ens ha donat temps de preparar altra cosa. 

Els grans del Taula Rodona