Comunicat de premsa

Davant de la recent publicació de l’Informe PISA 2012 i un cop superades les primeres reaccions, en alguns casos molt desafortunades, la FaPaC vol fer unes reflexions sobre els resultats a Catalunya i sobre què caldria fer per millorar més enllà d’aquestes proves.

L’escola catalana té alguns problemes molts dels quals l’informe confirma. Els punts febles del nostre sistema educatiu són coneguts per tothom des de fa temps: una segregació escolar dràstica, una manca d’inversió en educació que s’accentua amb la situació de crisi en què estem, un desori legislatiu (cada govern central fa la seva llei educativa), una càrrega lectiva diferent a Primària segons si els nostres fills estudien a l’escola pública o concertada. Les solucions no poden provenir de la improvisació sinó que han de venir de la reflexió, de la comparativa i de l’anàlisi sota criteris científics.

La situació sembla estancada dintre d’uns nivells que es poden definir com a mediocres. Ni tan dolents com indiquen alguns titulars alarmistes, ni tan positius com ens agradaria. Els resultats de la prova no avaluen el Govern de torn, però el que sí avalua aquest és de quina manera reacciona als resultats. En el cas de Catalunya, la resposta de la consellera d’Ensenyament és un autèntic exemple d’autoinculpació. Diu el primer que li sembla, sense una base científica sòlida al darrera i, a sobre, busca la responsabilitat en els alumnes i les seves famílies i no en el sistema que ella gestiona.

Per dir-ho de manera més clara, el problema no és la immigració. El problema és el sistema educatiu i com aquest sistema respon al repte de la immigració. No oblidem que tenim un alt índex de segregació escolar que facilita molt el fracàs escolar entre els alumnes segregats. No haver apostat per polítiques que evitin la segregació escolar és un error molt greu comès pel tripartit i repetit per l’actual consellera. El problema no són mai els alumnes, el problema són les pràctiques educatives i les polítiques de matriculació que portem a terme amb aquests alumnes.

El percentatge d’alumnes repetidors creix en relació a l’anterior informe del 2009. Estem en el 30%, més del doble d’alumnes repetidors que la mitjana de l’OCDE. Un autèntic desastre i no es parla gaire del tema. Sens dubte, és un dels aspectes del sistema que requereix una reforma de manera urgent.

Sobta també la inexistència d’alumnes en la cota més alta de l’excel·lència educativa: aproximadament 1% d’alumnes en el nivell 6 de PISA. Aquesta dada passa molt desapercebuda. Algunes coses haurien de canviar a les escoles elitistes catalanes per poder col·locar alumnes al nivell més alt de PISA. Caldria reflexionar sobre el tema i analitzar seriosament què fa que el sistema educatiu català no motivi suficientment els alumnes brillants que, sens dubte, tenim repartits per totes les escoles, perquè la intel·ligència afortunadament no va lligada a la capacitat econòmica de les famílies.

Haurem d’estar molt vigilants respecte a la gran desinversió en el sistema educatiu que estem patint i que en la data d’aquest informe no havia arribat al seu màxim nivell. Malgrat el que han dit algunes veus autoritzades del Ministeri d’Educació la inversió en educació es redueix any rere any. Per molt que es digui que cal “invertir bé” resulta inversemblant pretendre millorar el nostre sistema educatiu amb un augment continu d’alumnat i una reducció pressupostària del 22% en 4 anys pel que fa a Catalunya. Pot resultar cert que un sistema que inverteixi menys tingui millor resultat que un altre que inverteixi més, però no es coneix cap cas d’un sistema que hagi reduït la despesa més d’un 20% en 3 cursos i hagi millorat resultats.

Les famílies apostem per l’èxit educatiu dels nostres fills. Caldrà treballar en la línia de trobar i implantar les actuacions educatives que aconsegueixin millors resultats: l’administració hauria de col·laborar més amb les AMPA i les famílies, i no només a nivell econòmic, si de debò busca aquest èxit educatiu.

S’ha de ser molt curós a l’hora de valorar l’Informe PISA pel volum de dades de tal magnitud que molt poques persones han pogut llegir i analitzar en la seva totalitat. Per tant, faríem bé de fugir de les grans respostes i de les solucions a cop de vareta màgica: ja sigui legislativa o pedagògica. L’escola ha de continuar treballant, ha de seguir amb la seva feina i la seva rutina sense estridències ni nerviosisme.

12 de desembre 2013