Ha mort Joana Raspall

Marxaré sola;
deixeu-me que ara sigui
tant amb vosaltres.
Tindré temps d’enyorar-vos;
l’eternitat és llarga.

ELS VELLS LLIBRES

Al darrer prestatge

d’una llibreria

hi havia dos llibres

que ningú llegia;

només una aranya

els feia visita,

molt respectuosa

amb la lletra
escrita.

El volum més gros,

de coberta blava,

D’un tal abandó

sovint rondinava:

– Tantes coses bones

que jo explicaria!

tantes veritats!

Tanta fantasia!

L’altre li va dir:

– Els llibres fem nosa:

Ara la gent té

una estranya cosa

Que parla, que canta,

prement un boto.

Ja no ens necessiten.

– S’ho pensen que no!

No trigarem gaire

a tenir-ne de prova.

Mai no els bastarà

cap màquina nova;

mirar més enllà

sempre els farà
falta.

I si un dia arriben

a la part més alta

De la llibreria

On nosaltres som,

Admirats, creuran

Descobrir un
nou món!

Tenia raó…

O bé, no en
tenia?

Potser ho sap l’aranya

Que hi va cada
dia.