L’AMPA del Taula Rodona dóna suport al Marc Unitari de la Comunitat Educativa (MUCE), del qual n’és membre la FaPaC, en la seva posició contra la LOMCE.

Aquest és un fragment del manifest amb els arguments.

Des de la FaPaC volem deixar constància del nostre total suport a la convocatòria de vaga feta pels sindicats d’estudiants i de mestres prevista per al dijous 24 d’octubre. El motiu principal de la vaga és el rebuig frontal al projecte i l’enèssima llei educativa espanyola coneguda com a LOMCE. Tot i que seria positiu un gran pacte social i polític sobre com ha de ser l’educació i que d’aquest pacte sortís l’educació del futur, no es pot dialogar amb qui no té cap mena d’intenció d’admetre una sola proposta aliena a les seves. S’ha vist clar que aquest és el cas de l’actual partit del govern estatal.

Quins canvis pot introduir aquesta llei que ens faci ser tan contraris a la seva aplicació?

• En primer lloc, és una llei innecessària, aliena a criteris científics i pedagògics, elaborada d’esquenes als professionals de l’educació, d’esquenes a les famílies i d’esquenes a la gran majoria de la societat.

• Són els prejudicis ideològics d’un sector de l’extrema dreta el principal motor de la reforma educativa. Així s’explica que es treguin les assignatures d’Educació per la Ciutadania i Filosofia i, en canvi, es blindi la Religió (introdueix el que demanava la Conferència Episcopal, una assignatura de religió avaluable i que la seva nota compti a l’avaluació final). Una societat que expulsa aquestes matèries de l’escola i, en canvi, incrementa la Religió és una societat en mans de l’integrisme religiós i la intransigència. Francament, no és aquest el millor camí per als nostres fills..

• Tal com estan ara les coses a nivell d’esmenes pactades, aquest curs seria l’últim de la immersió lingüística. La LOMCE dinamitarà el model d’escola catalana que hem construït des del final de la dictadura i que ha contribuït a crear una sola societat catalana.

• Altra novetat molt negativa és la inclusió d’itineraris diferenciats a l’ESO, de manera que alguns alumnes als 13 anys ja estaran sentenciats a ser mà d’obra barata per a la resta de la seva vida. Com era d’esperar, un d’aquests itineraris està previst per als fills de les classes benestants i per a alguns alumnes brillants, mentre que els fills de les classes poc afavorides hauran de convertir-se en professionals de feines poc valorades i menys remunerades. Els fills dels pobres tindran molt difícil poder arribar a la universitat. La LOMCE suposa la fi del model d’escola com a garant de la igualtat d’oportunitats i com a instrument de cohesió social.

• Per últim, obre la porta a la privatització de l’educació pública. Les administracions no garantiran l’oferta de places públiques, deixant que el mercat dirigeixi la planificació de l’oferta educativa. L’educació passa de ser un dret per a esdevenir un servei a l’abast sols de qui el pugui pagar. Dóna tractes de favor a les escoles concertades. A més, retrocedeix en el procés de democratització del sistema educatiu (el consell escolar passa a ser consultiu), centralitza i estableix la competència entre els centres educatius, etc.