El que havia de ser el partit decisiu de la temporada, primer contra segon, s’havia ajornat el dissabte anterior per les pluges generalitzades que hi va haver. Arribava en un moment que no havia de ser l’ideal per al Taula, just després de les colònies. Aquella setmana no havien entrenat el dimecres i les hores de descans no eren les mateixes que una setmana normal. Alguns arrossegaven alguna lesió o cansament extra de les activitats de les colònies. En definitiva, arribaven al partit contra l’immediat perseguidor sota els efectes del que podríem anomenar virus colònies.

El Taula Rodona no havia perdut cap partit en aquesta segona fase de la lliga mentre que l’escola Pia n’havia perdut només un contra l’11 de Setembre. Si el Taula perdia s’equilibrava novament la classificació i empatats de punts tot depenia de la diferència de gols a favor i en contra. En això el Pia superava el Taula. En cas d’empat tot quedava pendent de l’última jornada estant el Taula en primer lloc i tenint-ne prou amb un empat per acabar primer. Finalment si guanyava el Taula la distància entre primer i segon ja seria insalvable en la jornada que queda per disputar. Màxima espectació doncs en el pati del Taula per veure el partit de la temporada.

El primer quart ja va deixar veure que tots dos equips savien jugar. Passades, desmarcades, contraatacs, xuts de fora l’àrea, intervencions dels porters… tot a un molt bon nivell i amb l’equilibri de ser els millors de la categoria. Una doble caiguda del Pol ja va portar el primer ensurt a la banqueta del Taula i va haver de ser substituït abans d’hora. Les ocasions de gol es van donar per totes dues bandes però en un error de la defensa del Taula l’Escola Pia va aconseguir el seu primer gol. 0-1 al final del primer quart.

Al segon va seguir el Pia dominant més la pilota i la possessió però el Taula jugava a fer contraatacs ràpids que portaven perill a la porteria de l’equip de Sabadell. En un d’aquest l’Albert Núñez va fer el gol de l’empat. Encara ho celebraven els seguidors del Taula que animaven el seu equip quan en un córner molt ben llançat de l’Escola Pia la pilota va acabar al fons de la xarxa. Era l’1 a 2 que presagiava les dificultats d’una victòria fàcil. Abans d’arribar al descans novament l’Albert Núñez va saber aprofitar una passada del Stefano i va deixa l’equilibri al marcador, 2 a 2.

Al 3r. quart Stefano va aprofitar una segona oportunitat d’una jugada d’atac del Taula i va posar per primer cop l’equip al davant del marcador amb un 3 a 2. Poc després arribava el millor gol del partit. Una volea d’un jugador de l’Escola Pia feia inútil l’estirada del Josep Lluís. Novament empat al marcador. Semblava que el Taula era conscient de la importància del partit i en una jugada d’atac el Pol fa una magnífica assistència a l’Òscar i el Taula es torna a avançar amb un 4-3.

A l’últim quart tot estava a l’aire. La xerrada del Carlos, l’entrenador del Taula, ho demostrava. En una jugada de l’Escola Pia va arribar l’empat a 4. El temps de joc s’estava acabant i semblava que aquest seria el resultat final. Però en una de les últimes jugades del partit el Pol va fer un servei de banda, l’Ibai va fer una passada a l’Albert Núñez i aquest va aconseguir el gol que donava la victòria.

Amb aquest resultat, l’últim partit que queda contra el Sol i la Lluna de Castellar serà una festa de celebració del títol aconseguit. S’estan preparant alguns actes per celebrar l’èxit.

En el vídeo resum es veuen algunes de les jugades del partit.